En Bernadet arriba amb el seu pare Miquel a Mallorca per passar Nadal a Cal seu padrí, en Jordi d’Es Racó. El nin arriba ansiós perquè el padrí li conti la seva rondalla preferida, “La Flor Romanial”. En Miquel, el seu pare, els hi prohibeix que llegeixin rondalles a causa de males experiències passades. A mitjanit una de les rondalles cau de l’estanteria. És La Flor Romanial. En Bernadet l’agafa i d’amagat comença a llegir la rondalla que el transportarà a un món ple de prínceps, fades, bruixes i dimonis.
“A la Rondalla, els 3 prínceps recorreran món cercant la flor Romanial, l’única metzina que pot curar al seu pare molt malalt a causa d’una ferida de guerra. Aquell que la trobí serà el proper rei.
Els tres germans es trobaran amb diferents personatges de rondalles; n’Estel d’Or; el Gegant de l’Ermita; Ous de Somera; el Pou de Sa Lluna; na Blancaflor; el Rei Moro amb 7 Pams de Morro; la Princesa Bella; l’Abat de la Real; sa Cova de Na Joana; el Castell d’Iràs i No Tornaràs; en Toni Garrigel·lo... Un a un els aniran donant pistes de qui els hi podria dir on podrien trobar la flor màgica...”
Rafel Brunet ha escollit Les Rondalles mallorquines com a font d’inspiració per crear el seu vintè Musical.
Les rondalles mallorquines són contes de tradició oral que es localitzen a l’illa de Mallorca. Passaren de boca a boca i de pares a fills generació rere generació. A partir del 1880 aparegueren de forma escrita sota el nom "Aplec de rondalles mallorquines d’en Jordi d’es Racó" recopilades i literaturitzades per mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Manacor 1862-Palma de Mallorca 1932) que signava sota el pseudònim de Jordi d’es Racó. Des de finals del segle XIX fins a començament del segle XX es publicaren vint-i-quatre volums.
L’any 2022 es va dur a terme una declaració institucional de reconeixement de mossèn Alcover en el seu 160 aniversari del seu naixement. 90 de la seva mort. I 60 de la culminació de la seva gran obra, el Diccionari català-valencià-balear.
Les Rondalles són un llegat inestimable, no només com a font d’entreteniment, sinó també com un reflex de com era la societat mallorquina a final del segle XIX i principis del XX. Una Mallorca preturística on es descriu com era aquella societat, els seus anhels, les seves pors.
A més, les rondalles són una font lingüística, un recull de vocabulari i expressions autòctones.
